Des de la Federació Veïns defensem un sistema sanitari fort, eficient i de proximitat, centrat en les persones i capaç de donar respostes àgils i de qualitat quan més es necessiten. Davant reptes com la manca de professionals o l’augment de les llistes d’espera, apostem per reforçar l’atenció primària, avançar cap a un model més preventiu, coordinat i resolutiu, i aprofitar millor tota la capacitat disponible, tant pública com privada. Defensem una gestió més eficient, amb més autonomia dels centres i un ús més intel·ligent dels recursos. Tot plegat, reforçant el sistema públic i col·laborant de manera ordenada i transparent amb el sector privat per garantir la sostenibilitat i la qualitat assistencial.

Una sanitat pública eficient i sostenible: reptes i propostes

Des de la Federació Veïns apostem per una sanitat pública forta, moderna i eficient, capaç de donar resposta a les necessitats de la ciutadania, sense renunciar al paper complementari i regulat de la sanitat privada, com a eina per optimitzar recursos, reforçar la capacitat assistencial i reduir les llistes d’espera, sempre sota criteris de transparència, equitat i interès general. Com a entitat arrelada als barris, posem l’accent especial en l’atenció primària i la proximitat. El nostre compromís amb els barris ens permet identificar les mancances reals i proposar solucions que parteixen del sentit comú, la responsabilitat i l’eficiència. Amb voluntat de millora i col·laboració, podem garantir un sistema sanitari més just i sostenible, pensat per atendre millor les persones.

A continuació compartim els principals reptes detectats i un conjunt de propostes orientades a l’acció i a la millora de la qualitat assistencial, moltes d’elles alineades amb criteris recollits a l’Informe Abril Martorell, que des de la Federació proposem revisar i actualitzar per adaptar-lo al context actual.

Reptes en recursos humans → Propostes per fidelitzar i dignificar la professió mèdica

El sistema sanitari viu una greu crisi de professionals. Molts metges es jubilaran en els propers anys sense relleu garantit. Els joves professionals sovint marxen per manca d’estabilitat, d’oportunitats de carrera i de condicions laborals dignes.

Una part important del personal mèdic exerceix en règim d’autònom, amb poca cobertura laboral i responsabilitats molt elevades. Aquesta situació dificulta la fidelització, afavoreix l’abandonament prematur de la professió i alimenta la precarització.

És fonamental evitar mesures que limitin l’activitat complementària privada dels professionals públics si no van acompanyades d’un reforç real de la seva retribució i estabilitat dins el sistema públic.

Propostes:

Millorar les condicions laborals i salarials, incloent-hi complements per responsabilitat, especialització i treball en horari nocturn.
Oferir jornades flexibles i models laborals més sostenibles per afavorir la conciliació.
Desenvolupar itineraris de carrera dins el sistema públic i convertir els hospitals en centres docents de fidelització.
Actualitzar l’Informe Abril Martorell, recuperant-ne els criteris fonamentals i adaptant-los a l’actualitat. Això inclou:
- Separar funcions entre qui finança, qui compra i qui presta els serveis, per garantir més transparència i responsabilitat.
- Establir una avaluació contínua dels resultats i la qualitat assistencial, amb indicadors públics.
- Donar més autonomia de gestió als centres sanitaris, perquè puguin prendre decisions àgils i eficients segons les necessitats del territori.
Implementar el model Barnaclínic en altres centres, permetent que els professionals desenvolupin activitat privada regulada dins les instal·lacions públiques, aprofitant els recursos existents i reduint les llistes d’espera, amb condicions molt estrictes, per evitar qualsevol competència deslleial al sector privat, incloent-hi una regulació adequada de la participació dels professionals, que eviti incentius que puguin desviar pacients o activitat del circuit públic cap al privat.
Reduir la càrrega administrativa dels professionals sanitaris mitjançant eines digitals i processos més àgils, centrats en la gestió de la informació clínica i els tràmits administratius, garantint que la tecnologia actuï com a suport i no substitueixi en cap cas el criteri clínic ni l’atenció directa al pacient, en línia amb les recomanacions del document CAIROS en matèria de simplificació administrativa i modernització del sistema.
Impulsar models de treball més coordinats i eficients que permetin aprofitar millor les competències dels professionals sanitaris i millorar la capacitat de resposta del sistema, contribuint a reduir els temps d’espera i facilitant una atenció més àgil per a la ciutadania.
Aquesta millora organitzativa s’ha de dur a terme amb criteris estrictes de qualitat assistencial i seguretat clínica, assegurant un accés adequat al professional mèdic segons la complexitat i les necessitats de cada cas, i garantint en tot moment que el diagnòstic i la presa de decisions mèdiques continuïn sota la responsabilitat dels professionals mèdics.
Així mateix, cal evitar retalls encoberts i qualsevol substitució inadequada de funcions que pugui afectar la qualitat de l’atenció o el diagnòstic, reforçant en tot moment la qualitat assistencial.
Reforçar també els perfils d’infermeria, auxiliars i tècnics sanitaris per garantir equips complets i equilibrats.

Llistes d’espera → Propostes per millorar la gestió i reduir els temps d’atenció

Els terminis d’espera continuen augmentant. Alguns hospitals nous romanen parcialment tancats per manca de personal. Aquesta situació genera frustració i desigualtat.

Propostes:

Obrir quiròfans i consultes en horaris no convencionals (tardes, caps de setmana).
Desplegar la telemedicina per a tràmits administratius, consultes repetides i seguiment crònic, tot garantint que la gent gran o sense competències digitals no quedi exclosa, mitjançant suport presencial i serveis d’acompanyament.
Concedir autonomia de gestió als centres sanitaris, en línia amb l’Informe Abril Martorell, per ajustar els recursos a les necessitats reals del territori.
Planificar amb dades reals i anticipar el relleu generacional amb criteris tècnics i territorials.
Reforçar els equips d’atenció primària per millorar la resolució precoç, garantir una atenció de proximitat i oferir una resposta més àgil i efectiva als pacients.
Impulsar la simplificació administrativa i l’ús de dades per millorar la gestió de la demanda assistencial, en línia amb les recomanacions del document CAIROS, amb l’objectiu de reduir els temps d’espera i optimitzar la capacitat de resposta del sistema.
Avançar cap a una millor integració assistencial implica garantir que tots els nivells del sistema sanitari treballin de manera coordinada, compartint informació i assegurant un seguiment continu dels pacients, amb la finalitat d’evitar duplicacions, reduir errors i facilitar una atenció més àgil i ordenada, especialment en el cas de persones grans, pacients crònics o situacions complexes.
L’objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, reduir esperes innecessàries i garantir un sistema més eficient i de proximitat, sense substituir en cap cas el criteri clínic ni l’atenció directa al pacient.

Prevenció i cronicitat → Propostes per anticipar la demanda assistencial

El sistema sanitari ha d’avançar cap a un model més preventiu i proactiu, capaç d’anticipar les necessitats de salut i reduir la pressió assistencial, posant l’accent en la prevenció abans que en la reacció, especialment en un context d’envelliment de la població i augment de la cronicitat.

Propostes:

Reforçar l’atenció primària com a eix central de la prevenció i el seguiment de pacients crònics.
Impulsar programes de salut comunitària en coordinació amb ajuntaments i entitats de barri per fomentar la prevenció i la detecció precoç.
Incorporar eines d’anàlisi de dades per anticipar necessitats de salut i millorar la planificació dels recursos.

Subministrament de medicaments → Propostes per garantir l'accés i la seguretat farmacèutica

Cada cop més medicaments essencials pateixen problemes de disponibilitat. Alguns laboratoris prioritzen mercats internacionals més rendibles, incomplint l’obligació de garantir el subministrament intern mínim. Això afecta especialment els fàrmacs sense alternatives terapèutiques.

Propostes:

Exigir el compliment efectiu de la normativa que obliga al subministrament mínim nacional.
Canviar el sistema de dispensació de medicaments per tal de subministrar exactament la quantitat prescrita, evitant així el malbaratament de fàrmacs.
Reforçar els mecanismes de compra centralitzada i traçabilitat de l’estoc.
Afavorir la producció pròpia o europea de medicaments estratègics.
Millorar els sistemes d’informació farmacèutica per detectar i actuar davant el risc d’escassetat.

Sostenibilitat i responsabilitat → Propostes per fer viable el sistema

Una sanitat pública de qualitat requereix una gestió eficient i una estructura clara de responsabilitats. No es tracta només de reclamar més recursos, sinó també de gestionar millor els que ja tenim, incorporant eines de digitalització, simplificació administrativa i orientació a resultats, en línia amb les recomanacions del document CAIROS, que permetin millorar l’eficiència i la capacitat de resposta del sistema.

En aquest sentit, cal abordar l’increment de la demanda assistencial des d’una perspectiva tècnica i global, tenint en compte factors com els canvis demogràfics, l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat i l’ampliació de l’accés al sistema en el marc del principi d’universalitat, amb l’objectiu de dissenyar solucions eficients, sostenibles i orientades a garantir una resposta adequada a les necessitats de la ciutadania.

Propostes:

Establir mecanismes perquè usuaris ocasionals o sense vinculació efectiva al sistema contribueixin als serveis que utilitzen, garantint sempre l’atenció en situacions d’urgència i vulnerabilitat.
Clarificar les funcions de finançament, provisió i regulació, per afavorir una gestió eficient, transparent i responsable.
Fomentar col·laboracions amb el sector privat per alleujar tensions assistencials, sempre sota control públic.

Conclusió:

La millora del sistema sanitari és una qüestió de responsabilitat i de sentit comú. Des de la Federació Veïns, com a espai plural i representatiu dels barris, apostem per abordar-la des d’una perspectiva tècnica, orientada a resultats i lliure de plantejaments ideològics, amb un enfocament basat en el pragmatisme, el rigor i la voluntat de consens.

Situar la ciutadania al centre vol dir avançar cap a un sistema més accessible, àgil i resolutiu, amb una sanitat de proximitat que garanteixi una atenció propera, equitativa i de qualitat, capaç de respondre quan les persones la necessiten i amb les garanties que mereixen. Cada millora en l’organització, cada reducció dels temps d’espera i cada avenç en la coordinació del sistema són passos cap a un servei millor per a tothom.

Perquè, en definitiva, el valor d’un sistema sanitari es mesura en la seva capacitat de donar resposta efectiva i àgil a les necessitats reals de la ciutadania, garantint una atenció de qualitat en terminis adequats i assegurant una gestió eficient dels recursos disponibles, perquè darrere de cada espera hi ha persones que necessiten ser ateses.

La salut no pot esperar.