La inseguretat s'ha convertit en una preocupació creixent per a molts veïns de Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’increment de delictes, la reincidència i la sensació d’impunitat generen malestar i desconfiança. Cal abordar aquest problema amb dades, rigor i solucions valentes que garanteixin la convivència i el dret a viure tranquils.

Propostes per afrontar la inseguretat ciutadana

La seguretat ciutadana és un pilar fonamental de l’estat de dret i la cohesió social. A Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, l’elevada incidència de delictes, molts amb ús de violència o caràcter reiteratiu —com robatoris, agressions o ocupacions conflictives—, ha generat una creixent preocupació entre la ciutadania. Aquesta situació s’agreuja per la percepció d’impunitat i la manca de resposta àgil del sistema judicial.

Des de la Federació Veïns, recollim les inquietuds del teixit veïnal, formulem propostes pròpies i donem suport a iniciatives d’actors com el Consell General de l'Advocacia Espanyola, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Deganat dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de Barcelona. Amb voluntat constructiva, presentem un conjunt de mesures que aborden la seguretat des d’una perspectiva integral, eficient i garantista, basada en la coordinació institucional, la millora del servei públic de justícia i l’ús intel·ligent de la tecnologia i l’urbanisme.

Problemes identificats i propostes de solució

1. Manca de presència policial i de coordinació, i ús insuficient de tecnologia

La presència policial és insuficient en determinades zones i franges horàries. A més, falta una estratègia tecnològica integrada per prevenir i gestionar delictes de manera eficaç, i els canals de denúncia sovint són lents, presencials i poc adaptats a les necessitats actuals.

Es proposa:

  • Incrementar la presència policial, tant uniformada com de paisà.

  • Recuperar figures com els serenos, amb funcions de vigilància nocturna, informació i detecció d’incidències.

  • Crear una plataforma digital compartida entre cossos policials amb lectura automàtica de matrícules, accés a dades en temps real i anàlisi de patrons delictius.

  • Agilitzar la tramitació de denúncies en línia mitjançant l’ús de certificats digitals, que permetin la identificació segura i la ratificació legal remota de les denúncies, evitant desplaçaments innecessaris i escurçant terminis d’actuació policial.

2. Saturació i lentitud del sistema judicial

Els jutjats de Barcelona acumulen procediments i tenen recursos limitats, cosa que afavoreix la impunitat, especialment en delictes recurrents.

Es proposa:

  • Reforçar la dotació de recursos humans, materials i tecnològics, així com la formació específica del personal judicial.

  • Crear jutjats especialitzats en seguretat ciutadana per resoldre ràpidament delictes que afecten la convivència (robatoris, ocupacions, agressions).

  • Establir un òrgan de seguiment independent, amb participació dels col·legis professionals, per avaluar la implementació i eficàcia de les  reformes i proposar millores contínues.

3. Sensació d’impunitat davant la multirreincidència

Determinats delictes, especialment els reiterats, han generat durant anys una percepció d’impunitat que ha erosionat la confiança ciutadana en el sistema judicial.

Aquesta situació s’ha vist especialment en l’àmbit dels furts lleus, sovint vinculats a conductes repetides en el temps i concentrades en determinats entorns, amb un impacte directe en la convivència i en el comerç de proximitat.

L’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2026, de 8 d’abril, en matèria de multirreincidència, ha suposat un avenç important en la resposta penal a aquestes conductes, eliminant limitacions prèvies i permetent actuar amb més eficàcia davant la reiteració delictiva.

Tanmateix, perquè aquesta reforma tingui un impacte real, és imprescindible que vagi acompanyada d’una capacitat operativa suficient del sistema judicial i d’una aplicació efectiva en el dia a dia.

En aquest sentit, el desplegament de la Llei Orgànica 1/2025, d’eficiència del servei públic de justícia, representa una oportunitat per millorar el funcionament del sistema, però també posa de manifest limitacions estructurals rellevants, especialment pel que fa a la dotació de jutges, personal i recursos tecnològics, així com al nivell de digitalització de la jurisdicció penal, elements clau per garantir una resposta efectiva davant la multirreincidència.

En aquest context, es considera prioritari orientar les actuacions cap a la millora de l’eficàcia real del sistema, mitjançant mesures que reforcin la seva capacitat operativa, la coordinació institucional i la qualitat de la informació disponible.

Es proposa:

    • Crear un registre digital compartit i interoperable de reincidència entre jutjats, fiscalia i cossos policials, 
    • Reforçar la coordinació operativa entre els diferents actors del sistema judicial .
    • Establir un sistema de seguiment periòdic de l’impacte de les resolucions judicials en la reincidència.
    • Vetllar per l’aplicació efectiva de la Llei Orgànica 1/2026 en matèria de multirreincidència, assegurant que els mecanismes previstos es tradueixin en una resposta operativa adequada.
    • Reformar l’article 136 del Codi Penal per allargar el termini de cancel·lació dels antecedents penals per delictes lleus, evitant que la reincidència quedi invisible per l’efecte automàtic de cancel·lació als sis mesos.
    • Revisar l’aplicació de l’article 89 del Codi Penal per permetre, en determinats casos, l’expulsió de delinqüents estrangers multirreincidents quan concorrin criteris de proporcionalitat i reiteració delictiva.
    • Reforçar progressivament els recursos humans i materials del sistema judicial, especialment en l’àmbit penal, per facilitar l’aplicació efectiva de les reformes.
    • Impulsar la digitalització del sistema judicial, especialment en la jurisdicció penal, per millorar la gestió dels procediments i reduir els temps de resposta.
    • Facilitar i simplificar els mecanismes de denúncia, mitjançant canals digitals segurs que permetin la seva tramitació i ratificació, reduint càrregues per a la ciutadania i millorant la qualitat de les dades disponibles.

    4. Millores legislatives en matèria penal

    a) Delictes greus : Robatoris amb força, violència o intimidacio.

    Problema:
    Els robatoris amb força en domicilis, els robatoris violents o amb intimidació i altres delictes greus sovint són comesos de manera reiterada, amb una resposta penal insuficient  degut principalmet a  la amplitud del  concepte de tentativa. Això genera una sensació d’impunitat, genera un efecte crida i una greu afectació a la convivència.

    Propostes:

    • Reformar el Codi Penal per permetre l’aplicació de mesures cautelars efectives davant delictes greus i recurrents, especialment quan hi hagi risc de reiteració delictiva.

    • Incorporar el dany informacional com a criteri per valorar la gravetat quan es tracti en robatoris de dispositius electrònics (mòbils, portàtils, tauletes) i, per analogia  s´apliqui, també en el robatori de carteres que continguin dades sensibles.

    b) Ocupacions delinqüencials i conflictes comunitaris

    L’augment de les ocupacions delinqüencials, sovint vinculades a incivisme o activitats il·lícites, genera greus problemes de convivència. Alhora, les comunitats de veïns es troben sovint desprotegides legalment per actuar. Aquestes situacions s’han de diferenciar clarament dels casos de vulnerabilitat social.

    Es proposa:

    • Donar suport a la proposta del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) per:

      • Reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i permetre el desallotjament en 24-48 hores en casos d’ocupació delictiva.

      • Modificar la Llei de Propietat Horitzontal per habilitar les comunitats de propietaris a emprendre accions legals davant ocupacions conflictives.

      • Reformar la Llei de Bases de Règim Local per ampliar el parc públic de lloguer  a fi de poder oferir una solucions habitacionals  per a famílies vulnerables.

      • Millora de denúncia ràpida i actuació municipal

    Consideració social:
    En els casos d’ocupació per part de persones en situació de vulnerabilitat social, cal garantir una actuació diferenciada, orientada a oferir respostes socials i alternatives residencials, evitant la criminalització de la pobresa.

    5. Manca de mesures urbanístiques i de prevenció

    Espais urbans mal mantinguts, foscos o degradats afavoreixen la delinqüència i la sensació d’inseguretat.

    Es proposa:

    • Millorar la il·luminació pública i eliminar punts negres amb intervencions urbanes.

    • Promoure l’ús cívic dels espais compartits, amb neteja, manteniment i dinamització comunitària.

    Conclusió:

    La lluita contra la inseguretat exigeix una acció transversal, coordinada i sostinguda que impliqui els àmbits policial, judicial, urbanístic i tecnològic. La nova Llei d’Eficiència Judicial pot ser una oportunitat si es dota de recursos adequats, formació i garanties processals.

    Des de la Federació Veïns, proposem aquestes mesures com a contribució activa per construir una ciutat més segura, justa i habitable. Només amb un compromís compartit entre administracions, operadors jurídics, cossos policials i societat civil podrem garantir el dret fonamental a una vida segura per a tothom.