Quan parlem de gossos d’assistència, molts pensen únicament en el gos guia. Però la realitat és molt més àmplia i, en molts casos, invisible.

Un gos d’assistència és un animal seleccionat i entrenat durant anys per donar suport a persones amb discapacitat o amb determinades condicions mèdiques. Pot guiar una persona amb discapacitat visual, ajudar algú amb mobilitat reduïda, alertar una persona amb discapacitat auditiva o donar suport a persones amb autisme. I també pot prevenir situacions de risc mitjançant l’alerta mèdica.

Hi ha gossos capaços de detectar baixades o pujades de glucosa en persones amb diabetis, anticipar crisis epilèptiques, alertar d’alteracions del ritme cardíac o de descensos bruscos de tensió, o avisar davant de problemes respiratoris imminents. En molts casos, la discapacitat no és visible, però la necessitat és real.

El dret d’accés està plenament reconegut. A Catalunya, la Llei 19/2009 garanteix l’accés a establiments, transports i espais d’ús públic. A nivell estatal, el Reial decret 409/2025 reforça aquest dret sense cost addicional ni discriminació. Els cartells de “no s’admeten animals” no s’apliquen als gossos d’assistència.

Davant d’un dubte raonable, establiments i transports poden sol·licitar l’acreditació oficial del gos. El que no es pot exigir és informació mèdica ni justificacions personals. És a dir, es pot verificar el gos, però no qüestionar la persona.

El problema no és la llei, sinó el desconeixement, ja que el dret ja existeix. Ara toca fer-lo visible, perquè un gos d’assistència és autonomia, és seguretat i és qualitat de vida.

Des de la Federació de Veïns volem animar els ajuntaments de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana a liderar una gran campanya de sensibilització que arribi a cada barri, a cada comerç i a cada transport, perquè totes les persones coneguin aquest dret i només així puguem garantir que es respecti.